F O T O S
Vista exterior de l'edificació. Vegi’s el cup de raig que hi ha al costat de la torre.
Interior de la torre. Vegi's els murs fets amb tàpia.
Per aquest camí amunt, arribaríem al lloc on s'inicia l'itinerari a la Torre la Talaia de Calafell.
Vistes des de la Torre de Viola.
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Calafell, població de la comarca del Baix Penedès (Tarragona).
Època: Segle XVII - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Malmesa. Lliurament accessible.
Altres noms:
Accés - Visitada el 16/06/2007:
Situats dins de Calafell, a la cruïlla de la ctra. de Barcelona amb la ctra. de Bellvei, trobarem una rotonda (41 11 35.16 01 34 21.32).
A un costat hi ha dues edificacions: una de la Creu Roja i l'altra d’una empresa de jardineria – Jardineria González. En mig de les dues, arrenca una petita carretera asfaltada, que circula per un nivell inferior, paral·lela a la ctra. de Calafell a Bellvei, per on continuarem.
Al cap de poc, a la dreta, a l'altra banda de la riera (41 11 47.91 01 34 27.48 ) veiem l’inici d’un camí de terra. Hi veiem un cartell que indica “Camí del Mas d’en Vives”.
Hem travessat el torrent – a dia d'avui, sense dificultat – i per una estreteta pista de muntanya en bones condicions – sembla que dona servei a una petita urbanització -, al cap de poc, a la dreta, entre la vegetació, ja veurem la torre.
De seguida, també a la dreta, veurem una petita pista lateral, on podrem aparcar el cotxe, i a peu, en dos minuts, arribar-nos fins a la torre.
Localització: N 41 11 48.34 E 01 34 54.30 – Altitud: 41 m.
Altres:
- De la pàgina web de l'Ajuntament de Calafell ens complau extreure literalment,(Juny de 2007), la següent informació:
“ Aquesta peculiar construcció ha estat objecte d'atenció per diversos estudiosos, que l'han interpretat de formes diferents.
Primerament va ser considerat com un monument funerari romà.
Posteriorment hi ha hagut qui l'ha volgut identificar amb una construcció d'origen àrab.
Els sondejos arqueològics duts a terme l'any 1998 van posar de manifest, però, que es tractava d'una construcció més moderna, del segle XVII.
El tipus de construcció, amb espitlleres per armes de foc, fa pensar que es tracta d'una construcció de caire defensiu.
Cal, doncs, emmarcar la seva construcció en els conflictes bèl·lics que es succeïren en aquest segle.
Entre els anys 1640 i 1652 Catalunya es va veure afectada per la Guerra dels Segadors, provocada per l'aixecament secessionista contra la monarquia hispànica dels Àustria.
Aquest conflicte va afectar durament Calafell.
En aquells moments era un poble petit, format per unes 18 cases agrupades i uns quants masos dispersos, en total entre 100 i 150 persones.
La construcció de l'edifici del Casalot del Viola sembla que correspon a aquest moment, tant per la cronologia com per la tipologia de la construcció.
Es podria tractar d'un fortí fuseller, útil en guerres de moviments de petits escamots, amb cops de mà freqüents, línies incertes i inseguretat general.
La tardor de l'any 1642, la cavalleria espanyola va saquejar el Vendrell.
Després d'aquest fet, és lògic pensar que molts pobles aixequessin torres de vigilància i defensa.
Els torrents de Mas d'en Vives i el de Montpaó eren els camins naturals per comunicar Calafell amb l'interior; el camí de Bellvei per la Cobertera no existia, ja que es va obrir a finals del segle XIX; el camí al Vendrell pel coll de l'Argila, tampoc.
Qualsevol exèrcit provinent de Tarragona tenia probablement dos camins: el de Torredembarra o el de mar.
Un cop arribava al poble podia anar a l'interior per Montpaó o per Mas d'en Vives.
D'aquí la necessitat de construir un fortí fuseller que serviria probablement de refugi de les forces irregulars de miquelets en cas d'atacs sobtats de la cavalleria espanyola.”
I encara més:
" EL CASALOT DEL VIOLA
situació i antecedents
Situat a la banda esquerra del torrent del Mas d'en Vives, en el seu tram mitjà.
Tipologia de la construcció
Es tracta d'una torre feta amb basament de pedra i murs de tàpia, d'una alçada de tres pisos.
Presenta finestres espitllades dins de la tàpia i un cup de raig adossat a un dels seus costats.
Està rodejada d'un mur de tanca, també de tàpia, i a prop s'han localitzat dues sitges gratades a la roca.
Una d'aquestes va ser buidada de forma incontrolada en la dècada dels anys seixanta i hi ha notícies d'haver donat àmfores i teules romanes.
L'edifici tenia dos trespols de fusta, amb bigues sense revoltons i un teulat a dues vessants.
La construcció sembla destinada a controlar el pas del torrent del Mas d'en Vives.
Les seves dimensions, els tres pisos d'alçada, la manca de revoltons, la manca de cellers i premses fa menystenir la hipòtesi d'un mas amb funcions agrícoles.
El cup de raig és un element adossat clarament posterior a la torre, ja que per la seva construcció s'ha emprat fins i tot un material diferent que és la maçoneria de calç.
Els grans murs de tàpia, espitllats, i la seva orientació vers el torrent fan pensar en una mena de fortí fuseller, amb funcions de vigilància d'una línia fortificada.
La datació de la construcció
L'any 1998 s'hi va fer una petita campanya d'excavació.
El conjunt ceràmic extret del Casalot del Viola forma un conjunt relativament homogeni que hom podria situar a la primera meitat del s. XVII.
El tipus de peces trobades ens mostren plats i escudelles.
Amb tot, hi ha alguna peça que ens mostra una major antiguitat, que es remunta a la meitat del segle XIV.
Per tot això creiem que cal situar-la a la primera meitat del segle XVII, en un moment d'abandonament relativament ràpid dins de la segona meitat del mateix segle.
Les ocupacions posteriors van ser esporàdiques i cal pensar que a prop del lloc hi ha alguna ocupació baix medieval que desconeixem.
El Casalot del Viola en el context de la Guerra dels Segadors
La construcció de l'edifici del casalot sembla que respon a aquest conflicte, tant pels arguments cronològics com per la pròpia tipologia del monument.
Es podria tractar d'una mena de fortí fuseller, útil en guerres de moviments de petits escamots, amb cops de ma freqüents, línies incertes i inseguretat general.
En cas de ser certa la hipòtesi, caldria pensar en quin moment del conflicte hauria estat útil un edifici com aquest.
El saqueig del Vendrell, protagonitzat per la cavalleria espanyola a la tardor d'aquell any, deuria causar un fort impacte en els pobles dels voltants.
És lògic pensar que des d'aleshores alguns pobles pensessin en torres de vigilància i de defensa.
Per altra banda, l'any 1649 e! castell ja va ser enderrocat; per tant, la torre hauria de ser bastida entre 1643 i 1648.
Aquí rau la necessitat de construir un fortí fuseller; era un refugi de les forces irregulars de miquelets en cas d'atacs sobtats de la cavalleria espanyola.
El seu estat de conservació actual és dolent: sense teulat des de principis d'aquest Segle (*), els murs de tàpia sofreixen els efectes de l'erosió amb gran intensitat; per altra banda el Casalot s'ha convertit en objecte d'atacs per part d'incontrolats que en malmeten els murs, hi escriuen graffitis i hi llencen deixalles. "
Font: Pàgines19 i 20 del treball “UN PATRIMONI PER AL MIL·LENNI”, imprès per l’Ajuntament de Calafell, i facilitat en data juny de 2007 per l’Oficina de Turisme d’aquella població.
(*) Donat que aquest treball no porta la data de publicació, desconeixem si es refereix al segle XX o al XXI.
Juny de l'any 2007
- Si després de visitar aquesta edificació decidíssim continuar pel camí per on hem vingut, amunt, aniríem a parar a l’inici del itinerari proposat per descobrir la Torre la Talaia de Calafell.
Per executar aquesta possibilitat, en cotxe, caldria estudiar l'estat del terra del proper tram del recorregut. Val a dir que nosaltres el vàrem fer en el seu dia, amb un automòbil de turisme, però com en altres ocasions, invitem a cadascú a valorar aquesta opció, segons es trobi el terreny en la data de la visita.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes:
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Baix Penedès : Veure en un mapa més gran.
