SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE TANYÀ - Roca d’Albera
F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: França.
Època: Segle XI – Romànic - Vikipèdia.*
Protecció: Ho desconeixem.
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.
Altres noms: Santa Maria de Tanyà – Santuari de la Mare de Déu de Tanyà .*
Accés – Visitada: 09/11/2018.
La trobarem a la Rue de Tanyà.
Localització: N 42 31 42.7 E 02 56 04.0 – Altitud: 82 m.
Altres: De la pàgina web de Vikipèdia,* ens complau extreure la següent informació, extractada:
Santa Maria de Tanyà, o Santuari de la Mare de Déu de Tanyà, és una capella i ermita, antiga església parroquial, del poble rossellonès de la Roca d'Albera, a la Catalunya del Nord.
Està situada a prop i al nord del poble, absorbit ja per les modernes urbanitzacions generades a la Roca d'Albera.
Història
La villa Tagnane és documentada ja al 875.
Per bé que es considera que l'església va començar a ser aixecada al segle XI, la primera menció escrita conservada és del 1371 (ecclesia Sancte Marie de Tanyano), quan feia les funcions d'església parroquial del petit nucli de Tanyà que, poc després, seria abandonat per a reconstituir-se un quilòmetre més enllà, sota la protecció del Castell de la Roca, a l'indret que esdevindria el poble de la Roca.
A partir del XVI, abandonada la capacitat parroquial en favor de Sant Feliu de la Roca d'Albera, el temple feu funcions d'ermita i de santuari vinculat al camí de Sant Jaume i el 1688 se l'esmenta com a hermita de Nostre Senyora de Tanya a la Roca.
Aquesta devoció portà que el 1700 calgués refer la residència de l'ermità i que l'església fos considerablement engrandida al mateix segle XVIII.
En el present (2013) és encara lloc d'un pelegrinatge local i s'hi celebra culte ocasionalment, així com activitats culturals.
Recentment, l'ajuntament de la Roca i la "Fondation du Patrimoine" han endegat una campanya de recollida d'aportacions per fer-hi obres de reconstrucció per valor de més de 30.000 euros.
Arquitectura.
L'ermita, romànica, és de nau única orientada a l'est, amb coberta de volta de canó i murs reforçats amb arcades.
La capçalera té tres absis disposats en forma de trèvol, encara que només l'absis nord seria originari.
El temple és rematat per un campanar d'espadanya amb obertures per a dues campanes.
A banda de la porta principal a la prolongació de la nau, té un portal secundari a la cara sud; al costat d'aquesta darrera es pot observar una pedra amb una inscripció epigràfica dedicada a Bernat Garriga, un personatge important de la vila del segle XIII, amb la representació més antiga coneguda de l'escut de la població.
Entre el seu mobiliari es pot destacar el retaule l'altar major, del 1770, altres retaules i peces dels segles XVII i XVIII.
Pels estudiosos del tema els remetem a aquesta mateixa pàgina de Viquipèdia,* on trobaran més informació.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
CASTELL DE SANT ELM - Cotlliure
F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: França. És situat en el terme comunal de Cotlliure, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya Nord.
Època: Segle XIII - ?
Protecció: Ho desconeixem.
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Visitable. Aparcament.
Altres noms: de vegades esmentat com a de Sant Telm - Vikipèdia.*
- Fort Saint Elme, en francès, l’original.
Accés – Visitat: 21/08/2019.
Localització: N 42 31 07.2 E 03 05 38.4 – Altitud: 163 m.
- No s'ha de confondre amb la torre de Sant Elm, a Andratx, ni amb el fort de Sant Elm, a Malta. Vikipèdia.*
Altres: De la pàgina web de Vikipèdia,* ens complau extreure la següent informació:
El Castell de Sant Elm, de vegades esmentat com a de Sant Telm, és situat en el terme comunal de Cotlliure, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya Nord.
És al sud-est, relativament a prop, de la vila de Cotlliure i del seu port, del qual constituïa una ferma defensa.
Formava part d'una xarxa de dispositius de vigilància (com també la Torre de la Maçana) de la mar que es poden retrobar a tota la costa dels Països Catalans i fins i tot a tota la conca mediterrània i, segles més tard, de la de defensa de la Costa Vermella, especialment de la vila i port de Cotlliure.
Al centre del castell d'època moderna es troba una torre medieval, la Torre de la Guàrdia, que data del segle XIII.
És esmentada el 1346 com a turris Guardiae Coquiliberi, i el 1374 com a la torre qui es en un pujol sobre la esgleya dels Preÿcadors, vers Port Vendres.
És, avui dia, l'única que roman dempeus de tot un seguit de torres similars que hi havia en els turons que envolten Cotlliure.
La Torre de la Guàrdia, molt transformada
La Torre de la Guàrdia és una torre de cilíndrica, amb una alçada que ateny els 30 metres, tot i que li manquen els merlets que la coronaven.
En una moderna reconstrucció s'hi van obrir tot al voltant unes finestres llargues que no hi eren originalment i desfiguren notablement la seva autenticitat.
La porta de la torre és a ran de terra, amb una factura que la fa parella a la de la Torre de Madaloc.
Tot i que alguns autors l'han datada al segle x, la seva similitud amb la de Madaloc i la de la Maçana la situarien al segle XIII.
Altres pàgines: Cotlliure: Principals llocs d'interès.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá - 02/2020.
CASTELL REIAL - Cotlliure
F O T O S
I T I N E R A R I
El Castell Reial de Cotlliure és un castell de la vila de Cotlliure, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord) - Vikipèdia.*
Situació: A França. Està situat al sud de la Vila Vella i al nord-oest del Raval, aproximadament al centre del port de Cotlliure, a la dreta de la Ribera del Dui - Vikipèdia.*
Havia estat inicialment construït a l'Edat Mitjana, tal vegada damunt de construccions defensives d'època romana, però molt retocat per Vauban per adaptar-lo a les necessitats defensives militars del segle XVII - Vikipèdia.*
Època: Documentat des del segle VII - Vikipèdia.*
La primera documentació del castell és del 673, cosa que evidencia la situació estratègica d'aquest territori, nascut com a port de la ciutat d'Elna - Vikipèdia.*
Protecció:
Data i nivell de protecció de l'edifici - 1922/11/14: classificat MH – França – Ministeri de cultura.
Estat: Bo. Visitable.
Altres noms:
Accés – Visitat: 21/08/2019.
Localització: N 42 31 32.0 E 03 05 04.5 – Altitud: Poc més amunt del nivell del mar.
Altres: De la pàgina web de Vikipèdia,* ens complau extreure la següent informació:
“El castell i la vida de Cotlliure foren possessions dels comtes de Rosselló del 1172 al 1276, abans de passar sota el control dels reis d'Aragó.
Més tard, el Castell Reial esdevingué residència reial dels reis de Mallorca fins al 1343, ja que Cotlliure era el primer port del Rosselló.
Aquesta residència reial fou ocupada, amb tot, de manera discontínua pels sobirans i llur cort, que es desplaçaven sovint per les seues possessions.
Entre el 1242 i el 1280 el castell fou completament reconstruït, absorbint el Castell d'Orla, que havia estat donat als templers i s'hi havia establert una comanda templera.
Després de l'ocupació per les tropes Lluís XI, Cotlliure, a partir del regne de Carles V, va passar sota dominació dels Habsburg d'Espanya.
Entre el 1242 i el 1280 el castell fou completament reconstruït, absorbint el Castell d'Orla, que havia estat donat als templers i s'hi havia establert una comanda templera.
Després de l'ocupació per les tropes Lluís XI, Cotlliure, a partir del regne de Carles V, va passar sota dominació dels Habsburg d'Espanya.
Convenia, doncs, adaptar la fortalesa de manera urgent als progressos de l'artilleria.
Així les defenses del castell i dels seus voltants es van reforçar considerablement.
Per això l'aspecte del castell és el d'una amalgama d'estils i etapes constructives.
La part medieval del castell és dels segles XIII i XIV, ja dins el període gòtic.
Al nord hi havia el pati central, amb la capella de Santa Maria Magdalena; a llevant, la Sala, actualment convertida en terrassa, que comunica amb una torre principal quadrada.
Al sud, la Cambra de la Reina, que comunica amb una altra torre quadrada, aquesta a l'angle sud-oest.
A ponent, la paret que separava el castell de la Vila vella, on s'obria la porta del castell, originàriament.
Durant la Guerra dels Segadors, el 1642, Cotlliure i el seu castell patiren un setge intens.
Les tropes del rei francès dominaven els puigs i llur flota bloquejava el port.
A ran de l'assalt de la ciutat i del castell per les tropes de Lluís XIII de França (que constaven de 10.000 homes entre els quals Turenne, d'Artagnan i llurs mosqueters).
A conseqüència d'aquest atac, les tropes espanyoles, privades d'aigua per la destrucció del pou, s'hagueren de rendir.
En la retirada, el general espanyol, governador de Cotlliure, s'endugué les relíquies de sant Vicenç de Cotlliure, que foren més tard dipositades a Concabella, a la Segarra.
L'any 1659, després del Tractat dels Pirineus, amb l'annexió consegüent del Rosselló, el castell passà sota dominació francesa.
L'arquitecte del rei de França marquès de Vauban va decidir aleshores de fortificar el monument adaptant-lo a les noves necessitats defensives d'aquell moment.
Va arrasar, així, el poble alt, la major part de la Vila vella, per a enfortir el recinte.
En un primer moment, la seva intenció era destruir completament el poble, expulsant-ne la població, i construir al seu lloc un port fortificat.
La destrucció, que va causar la desaparició del claustre i de l'església romànics, va ser aturada per la intervenció de les autoritats locals, que temien un alçament de la població, de manera que va quedar dempeus la nau de l'antiga església parroquial.
Altres pàgines: Cotlliure: Principals llocs d'interès.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
