F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Fogars de Montclús, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona).
Època: Segle XIV – Obra popular - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo.
Altres noms:
Accés – Visitada el 04/01/2020: No és accessible lliurament. En el nostre cas es dona la circumstància de que vàrem trobar uns operaris que hi treballaven i vàrem poder entrar a veure una mica l'interior de l'edificació.
Sembla ser que actualment hostatja algun tipus de comunitat religiosa. A fora, al jardí, hi ha un cartell: “Fraternidad Sagrado Corazon de Jesús”
0 – Punt d’inici:
El punt de sortida ha estat un lloc que trobarem entre els PK 12 / 13 de la carretera BV 5114, situat a les coordenades 41 44 24.0 02 27 10.6 des d'on, seguint les instruccions d’un cartell informatiu, abandonem l'asfalt en baixada i continuem per un camí de terra una mica bonyegut, però transitable.
1 - Localització: N 41 44 06.3 E 02 27 13.8 – Altitud: 787 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Gener 2020):
“ Descripció
De la primitiva església romànica queden només algunes restes de la portada de marbre col·locades com a muntants a la finestra de la sagristia puix que l'actual es va fer a la fi del s. XVI o inicis del s. XVII, amb una orientació transversal a la primitiva romànica.
És un edifici de nau i absis, amb dues capelles laterals cobertes d'ogives, que li donen planta de creu.
Li fa costat un esvelt campanar cobert amb una teulada piramidal.
Té quatre obertures per a les campanes, una de les quals té dues finestres iguals.
Totes les obertures són d'arc de mig punt.
El cor està edificat sobre una volta en forma d'estrella senzilla.Notícies històriques
La parròquia de Sant Cristòfol de Fogars, antigament Falgars, és molt antiga i consta que el 1144 es va consagrar una nova església.
De l'antiga església solament queden restes que poden ésser del s. XII.
En els primers anys del s. XVI es va reformar.
El visitador, del 28 d'agost del 1508, constatà que l'església amenaçava ruïna.”
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
