F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Cànoves, entitat de població de Cànoves i Samalús, municipi del mateix nom, a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona).
Època: Segle XII – Romànic - Generalitat de Catalunya *
Protecció: Ho desconeixem.
Estat: Bo.
Altres noms:
Accés – Visitada el 27/10/2019:
La trobarem a la plaça de Sant Muç, nº 2.
El dia de la nostra visita (Diumenge per la tarda, a les dotze del matí tocades ) vàrem poder accedir lliurament a l'interior de l’església, doncs la porta estava oberta, amb un bon grapat de gent al davant.
Extensa zona d'aparcament públic gratuït.
Localització: N 41 41 35.9 E 02 21 17.0 – Altitud: 353 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2019):
Descripció
Església d'una nau i quatre capelles laterals, dos per banda.
La nau està coberta per volta de canó que es fa més estreta als peus de l'església.
L'absis és semicircular i està cobert per un petit tram de voltes de llunetes damunt d'una estructura romànica.
Tant l'absis com la nau tenen espitlleres.
D'època romànica queden dues finestres absidals de doble esqueixada i la portalada d'una arcada amb arquivolta, propis del segle XIII.
El campanar és una torre quadrada formada per dos cossos dividits per una cornisa i coronats per merlets, en el segon pis té quatre obertures d'arc de mig punt.
Notícies històriques
El primer cop que s'esmenta la parròquia és l'any 1077, en una deixa testamentària d'Ermengol Samarell, i apareix de nou els anys 1098 i 1123.
L'església és d'estil romànic, probablement del segle XII; la part més antiga és l'absis el qual l'any 1757 es va reformar.
La parròquia va començar a créixer al segle XVI que és quan es van construir les capelles laterals.
El campanar es va acabar de fer l'any 1629.
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l’ Ajuntament de Cànoves i Samalús, el següent text (Octubre 2019):
El terme es troba citat per primera vegada en el Cartulari de Sant Cugat, els anys 1002 i 1007 i la primera cita de la parròquia es troba als llibres de visites pastorals dels anys 1303 i 1307.
És una església d'estil romànic que encara té com a base un temple romànic del segle XII.
És d'una nau i quatre capelles laterals, dos per banda.
La nau està coberta per volta de canó que es fa més estreta als peus de l'església. L'absis és semicircular i està cobert per un petit tram de voltes de llunetes damunt d'una estructura romànica.
Tant l'absis com la nau tenen espitlleres.
D'època romànica queden dues finestres absidals de doble esqueixada i la portalada d'una arcada amb arquivolta, propis del segle XIII.
El campanar és una torre quadrada formada per dos cossos dividits per una cornisa i coronats per merlets, en el segon pis té quatre obertures d'arc de mig punt per a les campanes.
La portada té dos arcs de mig punt, un sobre l'altre.
El cor és molt senzill i fou construït l'any 1880, per renovar-ne un que n'hi havia de fusta. Les primeres visites pastorals ja parlen que hi havia l'altar major, el de Sant Muç, i el de Santa Maria, l'any 1379.
A la part de llevant, quasi tocant l'Església hi ha Can Cuch, i a ponent, Ca l'Antich mentre que al davant i queda Can Sastre, avui Can Garriga.
Història
El primer cop que s'esmenta la parròquia és l'any 1077 (consultar els arxius parroquials), en una deixa testamentària d'Ermengol Samarell i apareix de nou els anys 1098 i 1123.
La part més antiga és l'absis el qual l'any 1757 es va reformar.
La parròquia va començar a créixer al segle XVI que és quan es van construir les capelles laterals.
A les visites parroquials del segle XIV s'esmenten els altars de Santa Maria i Sant Joan.
El retaule de l'altar major es va finalitzar el 1591 i, en el mateix segle, es va ampliar amb les capelles laterals dedicades al Roser, sant Isidre, sant Seforen i sant Sebastià.
El campanar es va acabar de fer l'any 1629.
Aquesta església ha estat objecte de contínues obres de restauració.
Les portes de l’església de Sant Muç
La memòria històrica explica que per les muntanyes del poble hi treballava un traginer bastant mal carat.
Un dia que aquest passava pel poble amb els seus matxos de càrrega, precisament el dia en què se celebrava la festivitat de Sant Muç, va preguntar què passava que hi havia tanta gent, que què se celebrava.
Un veí del poble li va dir: “És Sant Muç, el patró del poble”.
El traginer, mig sorneguer, tot buscant la similitud de sonoritat de paraules, i mig amb menyspreu va contestar amb escarni que aquest Sant Muç no l’esmussaria ni a ell ni als seus matxos.
Pocs dies després, això va succeir; amo i matxos van quedar esmussats* i van passar uns dies sense poder menjar res.
El malaventurat traginer, espantat i penedit, va afanyar-se recórrer a Sant Muç per prometre-li que si desesmussava a ell i als seus matxos faria fer unes portes de ferro** per l’església.
Sant Muç els va desesmussar i heus aquí les portes que tenim a l’església de Sant Muç.
Font:
Rafel Rosaura i Pacareu (geògraf)
Gran Enciclopèdia Catalana
Memòria històrica (Josep Boix i Montasell)
*Esmussar l'apetit a algú, fer-se-li de difícil empassar.
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
**Aquesta història es pot situar a l'època de la Revolució Industrial on van esdevenir grans transformacions econòmiques i socials que modificaren la societat europea entre finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX i també es va produir un gran desenvolupament industrial que comportà el triomf del capitalisme i de la societat burgesa.
El ferro era un dels materials fonamentals i s'havia de tractar amb tècniques especials per al seu posterior aprofitament industrial.
D’aquí en sortiren importants estructures metàl·liques com la Torre Eiffel, el Pont de les Arts de París o el pont de Coalbrookdale del Regne Unit entre d’altres estructures de menor abast com fonts, faroles, etc.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
