Búnquers de Punta Falconera – Roses / Alt Empordà

Valoració: 3 vots.
espereu…

F O T O S

Les següents fotografies no guarden cap ordre en concret, són el resultat d’un pausat deambular entre mig d’aquestes construccions.


1


2


3


4


5


6


7


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Punta Falconera, un dels paratges més emblemàtics de Roses, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Empordà (Girona).

La punta Falconera és un cap del litoral del municipi de Roses, província de Girona, a la “Costa Brava”, situada al sud de la península del cap de Creus, a l'extrem nord del golf de Roses.

La Punta Falconera ofereix un ampli domini visual de tot el golf de Roses.

Època: Segle XX – Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Podem considerar que estan relativament en bon estat.

Altres noms:

Accés – Visitats: 29/07/2009.

A la pàgina web d’en Alex Rigola, es ventila amb poques paraules la manera d’arribar-hi ... Sortim del centre de  Roses i prenem la carretera que ens porta fins Cala Montjoi per aturar-nos, als 5 km, a la Punta Falconera”.


Localització: N 42 14 07.7 E 03 13 05.5 – Altitud: 47 m.


Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació - Juliol 2019:


“ Descripció

Conjunt de búnquers situats a la Punta Falconera, que formaven part d'una instal·lació militar que havia estat propietat del Ministeri de Defensa. 

Es tracta de quatre grans casamates i un búnquer de comandament o de direcció de tir, utilitzats per la defensa del sector nord de la badia de Roses, juntament amb la bateria del far.

Són construccions subterrànies, bastides amb formigó armat i cobertes amb terra per la part superior.

La part frontal es troba oberta en direcció al mar, ja que correspon a la sala del canó, i es troba revestida per una capa de pedra de la zona, que protegeix de l'impacte dels projectils i camufla.

Els búnquers, situats a primera línia de costa, estan formats per una galeria d'accés d'uns trenta metres de longitud en direcció sud, que guanya la suficient amplada, al final del recorregut, per poder construir dues cambres laterals a banda i banda.

Tot seguit s'arriba al polvorí, una gran sala de planta rectangular, subdividida en quatre dipòsits, on s'emmagatzemava la munició.

Aquesta sala es troba comunicada amb la sala del canó per dos passadissos laterals.

Aquest últim espai és de planta de quart de cercle i amida aproximadament uns vuit metres de diàmetre.

 La paret del fons presenta quatre fornícules i encara es conserven els basaments metàl·lics dels canons.

L'edifici del comandament coordinava i dirigia els canons de les quatre casamates anteriors.

Es troba situat a la part més alta del conjunt i consta d'una part soterrada i una altra part construïda en superfície.

La part soterrada es troba dividida en diverses cambres, destinades a la sala de direcció de tir, un gabinet de treball, l'estació de radio... La part en superfície es correspon amb un búnquer, amb accés lateral i dependències destinades al comandament i al telèmetre.

La instal·lació militar que acompanya els búnquers està formada per diversos edificis destinats als militars que hi havia a la zona: residència de suboficials, cos de guàrdia, infermeria, cantina, residència d'oficials, edifici de serveis, magatzem, garatge...

Actualment, s'està condicionant la zona per fer-la visitable al públic.”

“ Notícies històriques

Els anys 1945 i 1946, el Servicio Militar de Construcción va ser l'organisme responsable de la construcció d'aquest búnquers.

La part nord de la badia de Roses era defensada per dues bateries, la nº7 situada sota el far i la nº8 emplaçada a la punta Falconera.

Les casamates eren artillades amb canons Vickers de 15,2 cm i, a diferència de la bateria de Punta Milà, aquí no existeix cap xarxa de galeries subterrànies que els uneixi. 

La construcció de la base militar es va fer prèvia afectació d'uns terrenys a particulars.

La bateria de Falconera i la de punta Montgó tenien com a missió defensar els dos extrems de la badia. 

Cap a finals dels anys 80, la base és abandonada pels militars i s'inicia un procés de saqueig i destrucció de l'instal·lacions.

Actualment s'està portant a terme una adequació pel seu ús públic, inclosa en el Programa de conservació del patrimoni natural de la Diputació de Girona i l'Obra Social "la Caixa", així com els diferents treballs de millora silvícola de la massa forestal de punta Falconera.”


 * Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: