F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Vilanova de la Muga, entitat de població de Peralada, municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Empordà Girona).
Època: Segle VIII – Preromànic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: Novembre 2020 - Informació no disponible - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés – Visitada: 15/06/2019.
0 - Punt d’inici: Ens hem dirigit fins un lloc que al mapa de Google s'identifica com l'avinguda cobla Rossinyols, situat a 42 16 41.0 03 04 11.0, des d'on entrem a un camí de terra, indicat i perfectament transitable, per on hem continuat uns dos-cents metres, i ja hem arribat a destinació.
Aparcament als voltants.
Localització: N 42 16 41.9 E 03 04 19.7 – Altitud: 3 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Juny 2019):
“Descripció
L'ermita de Sant Joan Sescloses es troba situada a uns dos km de Castelló d'Empúries, si bé pertany a Vilanova de la Muga.
És una construcció d'una sola nau amb absis trapezial.
L'edifici està arrebossat tant interior com exteriorment.
Al frontis hi ha una porta i una finestra rectangulars.
El contorn superior de la façana és corbat i al seu damunt hi ha un campanar de cadireta d'un sol arc.
Als murs laterals de la nau no hi ha cap obertura.
L'absis conserva restes d'aparell en "opus spicatum" probablement de la primitiva construcció preromànica.
Notícies històriques
Les primeres notícies documentals sobre Sant Joan Sescloses daten del segle IX.
L'any 866, en un precepte de Carles el Calb, la cel·la monàstica de Sant Joan era confirmada com a dependent de Sant Esteve de Banyoles.
La possessió de l'església de Sant Joan va ser causa del litigi al llarg del temps entre els monestirs de Banyoles, de Sant Policarp de Rasés i posteriorment de Sant Pere de Rodes, ja que l'any 944 Lluís d'Ultramar va donar Sant Joan Sescloses al monestir de Sant Pere de Rodes.
El 1064 hi ha documentada la consagració de l'església de Sant Joan.
Durant el segle XIII era parròquia; fou agregada a Santa Maria de Castelló d'Empúries com a sufragània el 1596.
L'interior va ser reconstruït després de la guerra del 1936-39, ja que s'havien esfondrat les voltes de la nau i de l'absis.
Malgrat tot, en els murs laterals exteriors de la nau, s'han detectat reformes efectuades entre els segles XVII-XVIII.
El coronament del frontis cal datar-lo entre els segles XVIII-XIX.
El 1969, durant unes obres de neteja, es van descobrir estructures preromàniques amagades sota l'arrebossat, i un fragment de marbre blanc amb relleus, probablement pertanyent a un sarcòfag paleocristià.”
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
