F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Tortosa, ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre. Juntament amb l’Església de Nostra Senyora de les Neus, formen una unitat arquitectònica.
Època: Segle XIII – Gòtic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo. Hostatja una petita comunitat de monges. Visitable. Venda de pasta salada i rebosteria els dissabtes de 10 a 13. Es pot visitar el claustre en aquest horari.
Altres noms:
Accés – Visitada: 28/08/2018. En aquesta data, que no queia en dissabte, no hi vàrem poder entrar.
Pujada de Santa Clara 21 – Barri de Santa Clara.
Localització: N 40 48 44.6 E 00 31 28.4 – Altitud: 25 m.
Altres:
- De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya*, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2018):
“ Descripció
Conjunt delimitat per una paret o tanca., possiblement del segle XIV, que actualment es troba força reformat respecte la seva estructura original.
Situat a l'extrem NE del barri de Sta. Clara, vora de la muralla del s. XIV, s'accedeix a través d'un pati exterior que comunica amb l'actual església, la porteria i els locutoris.
Aquests es van fer nous en el lloc on hi hagué l'església utilitzada fins la Guerra Civil; en aquest sector la façana presenta un gran arc escarser tapiat (arc de descarrega de l'antiga església).
El remat és horitzontal, amb un ull de bou senzill al mig.
L'actual porta, entrat al mur, és apuntada, i el mur, de maçoneria arrebossada a sectors, es troba bastant deteriorat.
Per altre banda, les portes de les dues estances són gòtiques, amb arcs apuntats de pedra en els que hi ha gravats diferents escuts d'execució tosca.
El sector d'interès el conformen l'església esmentada, el claustre i una altre església gòtica enrunada, que només conserva els arcs faixons apuntats.
El claustre pren el model franciscà d'arcs trilobulat sobre columnes esveltes compostes de capitell llis; resta molt mutilats.
Notícies històriques
Sembla que el lloc va pertànyer a l'Ordre del Temple, sent també parròquia de Sant Miquel.
Fou cedit a les monges de Sta. Clara, procedents de Barcelona, el s. XIII, iniciant-se aleshores les obres del convent actual, que es perllongarien també al llarg del s. XIV.
Les notícies sobre les tres esglésies de les que té notícia i es conserven restes són avui força confuses.
Les monges sofriren exclaustració el 1835, perdent-se aleshores el ric arxiu que conservaven.
Amb la Guerra Civil el van abandonar de nou, i tot el conjunt restà molt afectat.
Les germanes restaren, fins aleshores, al col·legi de St. Lluís, on s'estigueren 16 anys.
En la dècada dels 50 del s. XX tornaren habitar susdit convent. “
- A efectes de classificació d’aquesta edificació a les nostres pàgines, ho farem amb l'etiqueta de "Monestirs".
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
