Capella de Sant Joan de Palamós – Sant Guim de Freixenet / Segarra

Valoració: Encara no hi ha vots.
espereu…

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Palamós entitat de població ruïnosa i deshabitada, de Sant Guim de Freixenet, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de la Segarra (Lleida)

Època: Tot i que “El poble de Palamós va néixer al voltant d'una fortalesa a mitjans del segle XI, moment en què es va reconquerir aquest indret i s'organitzà la seva repoblació. En aquest moment cal situar la construcció de la primitiva església”, l'edificació actual és del  Segle XVIII - Generalitat de Catalunya *

Protecció: No hi consta - Generalitat de Catalunya *

Estat: Ruïna total. Lliurament accessible tot i que en el seu estat, és perillós entrar-hi.

Altres noms:

Accés – Visitada: 20/07/2018

Detall de l’itinerari no disponible.

En aquest cas, després de visitar l’Església de Sant Cristòfol de La Rabassa (N 41 38 52.3 E 01 22 58.9) , vàrem introduir directament al nostre TomTom les coordenades de situació de l’Església de Sant Joan  de Palamós (N 41 38 25.4 E 01 22 45.5). No cal dir que ens hi va conduir sense entrebancs.

Aparcament al davant.

Localització: N 41 38 25.4 E 01 22 45.5 – Altitud: 652 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2018):

“ Descripció:

Capella molt modificada i en estat de ruïna, situada dins del nucli urbà abandonat de Palamós.

Es tracta d’un edifici d´una sola nau, de planta rectangular, capçalera plana, ràfec de teula i maó que ressegueix el seu perímetre i coberta enfonsada.

A la façana principal sobre la porta d’accés, d’estructura adintellada.

Un campanar d’espadanya d’un ull, corona aquesta façana principal.

Notícies històriques

El poble de Palamós va néixer al voltant d'una fortalesa a mitjans del segle XI, moment en què es va reconquerir aquest indret i s'organitzà la seva repoblació.

En aquest moment cal situar la construcció de la primitiva església que fou sufragània de Santa Maria de Freixenet, vinculada al bisbat de Vic fins el 1957, moment en què passa a formar part del de Solsona.”


* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: