F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Tortosa, ciutat i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Ebre (Tarragona). Al costat mateix del Santuari de la Mare de Déu dels Àngels de la Petja.
Època: Segle XIII - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés – Visitada: 17/07/2018.
0 – El punt d’inici ha estat un punt de Tortosa – 40 47 12.5 0 31 42.5 – que al mapa de Google apareix situat a la confluència dels carrers Barcelona i Camí del Coll de Santa Catalina, on prenem una sortida indicada: Ermita de la Petja.
- El punt d’inici és el mateix des d'on hem accedit al Santuari de la Mare de Déu dels Àngels de la Petja.
1 - Localització: N 40 47 08.3 E 0 31 48.6 – Altitud: 35 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya*, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2018):
“ Descripció
Edifici militar: torre de defensa i vigilància de la Petja; de planta quasi quadrada.
Es troba situada al costat lateral dret del conjunt d'edificis del santuari de la Mare de Déu dels Àngels de la Petja.
És una torre prismàtica amb teulada inclinada i adossada pel seu costat esquerre a la casa rectoral; té una alçada d'uns 9-11mts (presenta un afegit modern pel seu costat dret).
Pràcticament no presenta cap element que recordi el seu passat, a excepció feta d'una finestra situada a la banda superior dreta de la façana lateral, emmarcada per tres carreus; sota d'aquesta, restes d'un rellotge de sol.
L'aparell és bastant irregular i presenta evidents mostres de reforçaments realitzats. Tampoc presenta cap tipus d'ordenació plàstica a les cantonades, amb pedres carreus simples.
Notícies històriques
Torre situada a una de les dos rutes que pels antic portals de St. Joan del Camp i del Temple (a la ciutat de Tortosa), i a través de les hortes de St. Llàtzer i del temple, establien unes fonamentals línies de vigilància de la zona (junt amb les torres de Sòldevila, desapareguda, i St. Onofre, etc.)
Ja existia abans de que Guerau de Montbrú ordenés el centre d'un disseminat en zona d'hàbitat agrícola.
Posteriorment, l'afectaren les destrosses de 1642 i 1648, a més de que se li va incloure dins de l'ampliació de la casa rectoral, patint, novament, els efectes de les Guerres Napoleòniques.”
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
- Santuari de la Mare de Déu dels Àngels de la Petja.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
