F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Ripoll, capital del municipi del mateix nom (Ripollès) – Girona.
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat) - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat) - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bon estat. Visitable.
Altres noms:
Accés - Visitat el 01/09/2012:
Edificat a la plaça de l'Abad Oliva.
Localització: N 42 12 04.94 E 02 11 26.04 – Altitud: 692 m.
Altres: De la pàgina web de l'Ajuntament de Ripoll ens complau extreure la següent informació (Setembre 2012):
“ Monestir de Santa Maria de Ripoll:
La primera església va ser fundada pel comte Guifré el Pelós l’any 879.
Va arribar a la màxima esplendor en mans de l’abat Oliba.
A l'interior es conserva l'element romànic més important, la portada del segle XII, altrament coneguda com la Bíblia en Pedra; també hi ha les tombes del comte Guifré el Pelós i de Ramon Berenguer III, entre altres.
A l’altar, la imatge de la verge Maria feta en mosaic, i a la capella de sant Joaquim, sant Eudald, patró de Ripoll.
El claustre de doble planta està situat al costat sud de l’església.
Es va construir en diverses etapes.
Cal destacar-ne l'ala nord, amb capitells ricament adornats, que pertany al segle XII.
La resta, fruit de la reconstrucció del segle XIX, s'adscriu en el neogòtic. "
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Juny 2016):
Descripció
El conjunt monumental de Ripoll, al centre de la vila, és format per l'església, amb la seva magnífica portada, i el claustre.
La quasi totalitat dels edificis monàstics desaparegué amb l'incendi del 1835.
La restauració de finals de segle XIX es limità a la reconstrucció de la basílica i del claustre, mentre que la resta de dependències foren acabades de demolir, tret d'una ala del claustre, que fou adaptada com a Casa de la Vila.
L'església correspon en l'essencial al temple aixecat per l'abat Oliba al primer terç del segle XI, tot i que aquest havia sofert dues modificacions substancials: la primera, a mitja segle XV, quan les voltes romàniques, que s'havien esfondrat a causa del terratrèmol del 1428, foren substituïdes per unes de gòtiques, i la segona, i més important, el 1830, quan les cinc naus primitives foren reduïdes a tres i tot l'interior fou recobert amb revestiments i motllures de guix, sota els imperatius dels nous gustos neoclàssics.
La part més genuïna és la del creuer i els sets absis, mentre que el cimbori que s'aixeca sobre el creuer (copiat del de l'església de Sant Jaume de Frontanyà), la volta aplanada de la nau central, i les pilastres i les columnes que separen les naus laterals són degudes enterament a Elies Rogent.
L'únic campanar que resta sencer (l'altre caigué el 1428) fou modificat en el darrer pis i en el coronament emmerletat, reproduït al de l'altre costat.
A l'interior del temple es troben les tombes de molts dels comtes de Besalú i de Barcelona, de Guifré el Pilós (renovada el 1982) a Ramon Berenguer IV.
A l'extrem dret del creuer hi ha el sepulcre de Ramon Berenguer III, format per una gran urna del segle XII, sostinguda per capitells califals (segle X), amb un relleu al damunt, obra de l'escultor modernista Josep Llimona.
La portalada de Ripoll és, sens dubte, l'obra més important de l'escultura romànica catalana, malgrat la degradació de la pedra amb què fou construïda a mitja segle XII.
La seva complexa decoració es divideix en set franges horitzontals, on es desenvolupen diverses escenes bíbliques i al·legòriques.
La part superior, sobre l'arc del portal, representa l'Església triomfant entorn del Pantocràtor, envoltat dels símbols dels evangelistes i dels 24 vells de l'Apocalipsi.
És un conjunt molt ben conservat, amb restes de la policromia original que abans decorava tota la portada.
Al centre hi ha escenificats diversos exemples que cal seguir a la Terra per arribar a Déu, i a la part inferior, personatges destacats que simbolitzen l'Església militant.
A sota, a la part més malmesa, hi ha representacions d'animals fantàstics i dels set pecats capitals.
El portal té a banda i banda, força mutilades, dues imatges de sant Pere i sant Pau, i a l'arc que s'inicia al seu damunt, escenes de llur vida.
L'intradós de l'arc contigu a la porta conté escenes de la vida rural que simbolitzen els dotze mesos de l'any.
La resta dels arcs són ornats amb entrellaços i altres relleus.
La portalada, que fou adossada a l'antiga façana del segle XI, de la qual són visibles encara restes de pintura, és precedida d'un atri, d'època gòtica, protegit fa uns anys amb uns vidres per tal d'impedir els canvis bruscs de temperatura i evitar així, sense gaire èxit, el greu procés de deteriorament de la pedra.
El claustre, situat a migdia de l'església, fou començat a finals del segle XII, en temps de l'abat Ramon de Berga (1172-1205), però no es continuà fins a finals del segle XIV, en temps dels abats Galceran de Besora (1381-83) i Ramon Descatllar (1383-1408).
La galeria superior no es completà fins a principis del segle XVI.
Tot i la diferència d'èpoques, el conjunt presenta una certa unitat.
Amb tot, la iconografia dels capitells revela clarament l'evolució d'estils produïda.
La part més antiga és l'ala contigua a l'església, amb 13 arcades d'arc rodó ornats amb motllures.
Els seus capitells s'inspiren en l'estil corinti o bé en temes iconogràfics de l'època, amb animals afrontats, monstres i altres temes de bestiari, decoració que ha donat nom a l'escola ripollesa d'escultura
Notícies històriques
L'acta de consagració de la primera església és del 888 i va ser feta pel bisbe Gotmar de Vic.
Posteriorment fou consagrada els anys 935 i 977.
La basílica actual és la que respon a l'època ide l'abat i bisbe Oliva que la consagrà el 1032 , moment en el que adquirí el seu màxim esplendor, especialment per l'impuls que donà a l'escriptori ripollenc.
La restauració historicista duta a terme per Elies Rogent entre els anys 1886 i1893 intentà retornar a l'església l'aspecte genuí romànic, però es tracta d'una reconstrucció que planteja moltes incògnites sobre l'edifici original.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Monestir de Ripoll - Pàgina web del Monestir de Santa Maria de Ripoll
- Monestir de Ripoll – Wikipedia
- Monestir de Ripoll – Enciclopèdia.cat
- Amigos del romànico
- Turisme
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Ripollès : Veure en un mapa més gran.
A L T R E S
Altres imatges de Ripoll:
