F O T O S

Vista general, entorn: el Castell al costat de l'església.

I T I N E R A R I

Situació: A Albons, localitat de la comarca del Baix Empordà – (Girona).

Època: Segle XVII.

Estat: Reformat i convertit en habitatges. Aparcament als voltants.

Altres noms:

Accés - Visitat el 06/02/2010:

El localitzarem a la Plaça del Poble.

Localització: N 42 06 16.39 E 03 05 07.83 – Altitud: 25 m.

Altres: De la pàgina web de l'Ajuntament d'Albons, ens complau extreure la següent informació:

"El principal edifici civil del poble és el castell, rehabilitat i convertit en diversos habitatges a començament dels anys vuitanta del segle passat, tot i respectant la seva estructura.

Des de la Plaça del Poble, la gran esplanada davant el castell, en la que en altre temps deuría haver-hi la resta de construccions i dependències annexes al casal, es pot contemplar la llarga façana de l'edifici, amb un gran portal dovellat dels segles XIV-XV que dóna accés al pati interior, delimitat per la banda sud pel mur de l'església de Sant Cugat. Dins el pati, no obert a les visites, es conserva una altra portalada dovellada, també dels segles XIV-XV i finestres rectangulars de la mateixa època.

Encara que l'aspecte que actualment presenta l’edifici és el d’un casal fortificat del segle XV amb les reformes i modificacions puntuals que s'hi han anat introduïnt durant els darrers cinc-cents anys, el seu origen és més antic. Es documenta a començaments del s. XIII entre els béns de la família dels Torrent i se'n coneixen algunes vicissituts i possessors en èpoques diferents, constituïnt el motiu de litigis a inicis del s. XIV entre el comte Ponç-Hug d’Empúries i el Rei Jaume II, el qual prohibí al primer que continués les obres de fortificació d’Albons i Bellcaire. És, sens dubte, l'edifici més emblemàtic del poble.

El nucli medieval:

El nucli antic d’Albons no ha conservat massa bé la seva estructura original. El creixement del poble a partir del primitiu recinte, l'obertura de vials fora muralla durant els darrers segles i la lògica expansió urbana que ha enregistrat, han desfigurat la primitiva estructura d'un nucli edificat en el punt més alt del turó, a l'entorn de l'església i el castell.

Del teixit urbà medieval en queda ben poca cosa, però es pot resseguir més o menys bé, i a vegades endevinar, a partir de restes puntuals que apareixen en diferents llocs. La més ben conservada és la única torre coneguda del recinte murat, que podem veure a l’inici del carrer del Doctor Ramón Martí. És una torre de planta rectangular, conservada fins uns cinc metres d’alçada, amb dues espitlleres al costat nord i tres a la cara oest. Possiblement formava part de les defenses de la porta principal d'entrada al recinte emmurallat.

La resta de la muralla, si s'ha conservat, ha quedat integrada a les cases del poble, modificada, arrebossada i tapada per les construccions posteriors. El seu traçat es pot resseguir força bé pels costats de llevant i de migdia; en part, gràcies a l'estructura urbana del poble i a la nomenclatura dels carrers."